10
Abr
21

Visita al Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

El Hospital de la Santa Creu i Sant Pau tiene sus orígenes en el año 1401 al fusionarse en uno de solo los hospitales que entonces había en Barcelona. Con la transformación económica, social y científica del finales el siglo XIX el Hospital no solamente debía ofrecer asistencia sanitaria sino también fomentar los avances científicos en medicina. Así el 15 de enero de 1902 se coloco la primera piedra del nuevo hospital gracias a la aportación económica del banquero Pau Gil. Y de esta manera al antiguo nombre de la Santa Creu se añadió el de Sant Pau. El arquitecto LLuís Domènech i Montaner (1850 – 1923) se encargó del proyecto, singularizando los edificios con el modernismo catalán.

18
Ene
21

A la memoria del mestre i amic Joan Safont

En Joan Safont va començar a ser el meu mestre quan jo encara anava amb càmera de rodet, una Nikon F100. El mestre ja dominava el digital i ens vam apuntar al curs de fotografia que feia al foment mataroní, en Santi Ortego, Enric Sesa i jo. Tres professors de la Politècnica de Mataró. Amb els anys en Joan em va confessar que aquell curs del 2006 va tenir un nivell molt alt i que anava «acollonit» a les classes a la espera de quines preguntes «teòriques» li podíem fer. En Santi sempre a classe anava amb una incipient petita tauleta que connectava a internet buscant el que en Joan explicava a classe. Fins i tot un dia en Joan després d’una explicació i al veure que en Santi mirava la tauleta…li va dir «que ho he dit be?» … «Molt Be» va respondre en Santi.

Santi Ortego. Fotografia Joan Safont

Malauradament en Santi ens va deixar al cap de poc temps d’un càncer, al igual que la Montse, dona d’en Joan que també havia partit feia temps per causa d’un càncer. En Joan sempre el recordava com aquell altre mestre que sempre el supervisava en secret.

Des de llavors hem alimentat la amistat que ens ha anat unit, la fotografia era una excusa, era el MacGuffin de Hitchocock que ens feia avançar junts per la vida.

En Joan retratava amb la mirada, no li calia posar el ull al visor de la càmera per enquadrar, ho feia amb la ment, mentre amb els seus ulls mirava directament als ulls del model o de la model. Aquest efecte produïa en el retratat una sensació de confiança i relax que li permetia a en Joan extreure el millor de la seva expressió.

No miris la càmera mirem als ulls

Seguia la máxima de Robert Bresson: Dues persones que es miren als ulls no veuen els seus ulls sinó les seves mirades.

La característica personal d’en Joan era que pensava el mon a traves dels seus ulls convertits en un objectiu a f/2.8, es a dir: pensar a plena obertura…proper i obert a totes les opinions i mirades.

Sovint recordava el seu pas per l’Himalaya, com a bon excursionista…de l’Agrupe, és a dir de la ACE (Agrupació Científica Excursionista). Aquest era un altre MacGuffin que compartíem, jo també havia sigut de la Agrupe. En Joan havia fet escalada a un nivell diguem-ne professional i va ser testimoni en directe del fatal accident d’Antoni Sors, Sergi Escalera, Francesc Porras i Anotnio Quiñones al Lhotse Shar, el setembre de 1987. Antoni Sors ens havia donat classes de escalada a nosaltres, principiants de l’ACE, jo també vaig fer escalada, a un nivell molt elemental, amb això el mestre també em superava. Antoni Sors havia sigut el nostre monitor.

Kathmandú 1987

Havia ideat una manera de poder-se fer selfies molt abans que aquesta paraula circules per tot el mon, i alhora poder fer fotografies a plena llum, amb un objectiu de 50 mm i f/1.4. Perquè a les alçades de les grans muntanyes encara que no ho sembli, la llum és escassa. Comentava que les càmeres dels altres fotògrafs no tenien prou lluminositat, el mestre ja ho tenia previst i carregava el petit 1.4 que li permetia fotografiar a plena llum.

En Joan retratava amb la mirada, la càmera era el seu instrument perquè els demès poguéssim gaudir de la seva traça personal a 2.8. Feia temps però que la seva mirada es trobava entelada pels records. La llum li va tornar plenament i el seu mon es va tornar a obrir a un formós 2.8 al trobar-se amb la seva companya Mireia Canicio.

El seu esforç i dedicació el van portar a ser professor de Fotografia Documental a la Universitat de Mataró, on la seva experiencia i el seu punt de vista característic a 2.8 el diferenciava dels altres, un 2.8 molt proper.

Per a cada classe es preparava el material que projectava amb un gran detall d’explicacions, amb informació contrastada i detallada perquè fos útil als alumnes alhora d’afrontar una treball professional. Considerava que un fotògraf en l’especialitat del documental havia de saber resoldre amb soltesa qualsevol situació, el que els convertia en un «tot terreny». Saber escollir les eines i utilitzar-les de manera coherent, alhora que ha de conèixer com editar i presentar el treball perquè pugui ser reproduït correctament.

Un exemple podria ser el macro, fins i tot una de les fotografies va ser publicada al National Geographic

Fotografía publicada al National Geographic

Gaudia també de viatges, com per exemple quan va anar a fotografiar les foques a DONNA NOOK National Nature Reserve

O a Polònia, per captar les àguiles d’aquella zona, els pigards europeus en el seu habitat natural. Esperant pacientment dins un observatori de taules de fusta sobre una llacuna gelada i a fora nevant.

Va perseguir de forma incansable fins capturar les instantànies de la daina blanca dels Aiguamolls. Estava molt content.

Compromès amb el seu país Catalunya es va embrancar en una creuada per documentar gairebé tot el que succeia, el que ell anomenava «El Rebost de la Memòria».

Amb aquest entusiasme acudia a totes les manifestacions on no parava de moure’s amunt i avall…amb un passe de fotògraf que aconseguia i jo de retruc també…darrera seu.

Però no es conformava en ser un espectador també participava activament.

Joan Safont i Robert Safont

La seva altre passió eren els castells, seguia als Capgrossos sempre que podia.

El seu pas aprop de qualsevol deixava una forta empremta…com dir-ho?…el millor es el que li va escriure un alumne, el 13/12/2017

Penso que en aquesta vida les coses s’han d’agrair, i més, quan fer-ho costa ben poc i dona gran resultat. Molts cops ens capfiquem en tonteries i no valorem el que tenim al costat, o sinó, no ho arribem a transmetre. 

Encara recordo la primera classe, que estaves assegut a la finestra. Alguns potser van pensar, aquest va de sobrat, aquest no se’n entera, o aquest no em cau bé. Jo vaig pensar que aquestes coses són les que fan especials a les persones, i no em vaig equivocar. Tan pronte vam parlar i vas notar que jo també era diferent a la resta, em vas tractar de manera excel·lent. Fins al punt de trucar-me per telèfon i parlar amb la teva parella. Tot plegat em va impactar perquè un professor d’universitat m’estava trucant per telèfon, i ja saps com són els estereotips… però m’agradava tenir aquest contacte amb una persona sàbia, tant en el món de la fotografia com de la vida.

Els meus pares sempre m’han dit que agafo confiança molt ràpid en les persones i que no sempre és bo, que puc pecar de benèvol i que em prenguin el pèl. És cert, alguns cops he tingut problemes amb gent, però d’altres, em trobo amb gent com tu, i si per fer-ho, m’han de prendre el pèl de quan en quan, estic disposat a fer-ho. 

Al Perelló sempre hi tindràs una casa i un amic, per qualsevol cosa que necessitis i et pugui servir d’ajuda, ho intentaré. 

Espero i desitjo que aquesta relació no es tanqui definitivament i si algun cop estàs per aquí baix a l’ebre i vols fer una escapada o necessites algun ajudant, em faria moltíssima il·lusió veure’ns. 

Una abraçada ben forta i segueix aquest brillant camí que portes a la vida, que te’n queda molta!

Amb el temps va anar perfeccionar l’art de retratar amb les paraules, i ho feia també a 2.8. Aqui un exemple de la seva veu en un video sobre el procès de captar a La Daina Blanca.

Com dir el que amb en Joan ens unia…ens uneix….un fort vincle…qui millor per expresar-ho que el mateix mestre:

Qui té un amic té un tresor.
Aquest és un personatge singular amb el qual tinc una relació que també ho és. Carles Paul un home de ciències que és capaç de quadrar un cercle i que sovint penso que és un germà que vaig retrobar estudiant fotografia.

Però Carles és més que això. És un amic que comparteix els seus neguits i la passió per la fotografia, és l’amic de l’ànima amb qui he de parlar cada dia. Potser és la balança?. Aquest és el tresor. Poder preguntar. Escoltar-lo comparar. ¿teniu un amic? ¿teniu un tresor?.
En aquesta fotografia el podeu veure en un lloc que antigament tenia un malnom. Devant” Una casa de barrets”. 

En Carles es un referént per molts i en el pack hi trobem en Jan, la Ivette i tú (Anna).En cap germá meu hi he trobat el redós de confiànça que trobo amb vosàltres. I aixó es nota! Gràcies!

La Casa de Barrets

Sovint em parlaves del Himalaià, de les muntanyes i de com el temps s’aturava en aquelles alçades. Ara ja estàs per sobre les muntanyes i el temps no importa. Però si el temps que hem compartit com amics i gairebé com a germans….fins d’aquí una estona…el temps no importa.

02
Ene
21

Les fonts del Cardener

Composició fotogràfica de les fonts del cardener.

Les fotografíes han estat editades amb Lightroom, a continuació es pot veure el avants i després.

Vista de les muntanyes en direcció a la poblacio de La Coma i La Pedra

La diferéncia entre l’original i la editada amb Lightroom també és notable com podeu observar en la següent imatge

He emprat diferents máscares per donar més claretat i contrast.

i modificar la saturació i luminancia

14
Sep
20

La foto más solitaria de la historia

Fotografía tomado por Michael Collins durante la misión lunar Apollo 11

En los primeros tiempos de la humanidad Adan fue el hombre más solitario sobre la superficie de la Tierra, sin embargo no se encontró tan solo como Michel Collins dentro de la nave espacial Columbia, siendo el hombre más solitario del Universo.

La fotografía, realizada desde la ventana del Módulo de Comando Columbia, Collins obtenía una espectacular instantánea en la que destaca en primer plano el Modulo Lunar Águila, en segundo plano la superficie lunar observandose el Mar de Smyth y al fondo la Tierra, elevándose por encima del horizonte lunar, iluminada parcialmente por el Sol.

En el Módulo Lunar Águila se encuentran Neil Amstrong y Edwin Aldrin regresando de la Luna, en el fondo la Tierra, con todos sus habitantes. Michael Collins desde su Módulo de Comando esta fotografiando a todos los seres vivientes que existen en este instante en la Tierra, bueno…a todos? A todos no, Collins no sale en la fotografía.

Módulo de Comando Columbia

Por su parte Michael Collins fue fotografiado en su Módulo de Comando desde el Módulo Lunar Águila, destacando en el fondo el Mar de la Fertilidad de la superficie Lunar.

Michael Collins en el Simulador del Módulo de Comando en el Centro Espacial Johnson de la NASA
Michael Collins en el simulador
Michael Collins en el simulador

Collins permaneció en órbita en torno a la Luna esperando el regreso de Neil Armstrong y Buzz Aldrin de la superficie lunar. Realizando un total de 14 vueltas en torno a la luna y en cada órbita cruzando la cara oculta lunar sin posibilidad ninguna de comunicaciones. Se perdió las famosas palabras de Neil: “Este es un pequeño paso para el hombre, pero un paso de gigante para la humanidad”, puesto que en este preciso momento se convertía en el primer astronauta en cruzar la cara oculta de la luna en solitario.

Cada revolución lunar duraba un poco menos de dos horas y de estas, 48 minutos correspondían a la parte oculta de la Luna. En total estuvo unas 28 horas en solitario dentro de la nave Columbia.

Apollo 11 Módulo de Comando Columbia a bordo del barco Hornet
Módulo de Mando Columbia después de regresar a la Tierra.

Tras el amerizaje del Columbia el 24 de julio de 1969 y a bordo ya del USS Hornet que los llevaba a tierra, Michael Collins regresó al módulo lunar y escribió esta inscripción en los paneles de la nave: Spacecraft 107 – alias Apollo 11, alias “Columbia”. The best ship to come down the line. God bless her. Michael Collins CMP“.

Cuya traducción mas elemental indicaría algo parecido a lo siguiente: Nave espacial 107 – alias Apollo 11, alias “Columbia”. La mejor nave que se ha hecho jamás. Que Dios la bendiga. Michael Collins, CMP.

Donde CMP significa Command Module Pilot o Piloto del Modulo de Comando.

Sin embargo me inclino por esta traducción más acorde con las palabras escritas por Collins: Navespacial 107 – alias Apollo 11, alias “Columbia”. La Mejor Nave en ir Más Lejos. Que Dios la bendiga. Michael Collins, CMP.

Michael Collins
02
Mar
20

Puigdemont en Perpinyà

Algunas fotos del acto de MHP Carles Puigdemont en Perpinyà. Como estaba en una mala posición, pero delante de la tribuna de prensa…pues que mejor que fotografiar a los fotógrafos…

03
Ene
20

Strasbourg y Colmar en Navidad. III

COMO SE HIZO

Dado que los días fueron algo lluviosos y nublados tuve que forzar el ISO y luego revelar en Lightroom.

Encontraran algunos ejemplos de Antes/Despues y los parámetros de revelado en Lightroom.

Primera

En casi todas las fotografías he tenido que bajar las altas luces para recuperar tonalidad y contraste en el cielo. Y por supuesto aumentar la saturación en Rojo, Naranja, Amarillo y Verde ante la neutralidad de la falta de luz.

Segunda

Observamos que disminuyendo las Altas luces recuperamos el azul del cielo, aumentando la intensidad y la saturación por supuesto.

Tercera

Volvemos a observar que disminuir las Altas luces es fundamental junto con la combinación de aumentar la intensidad y saturación. Posteriormente forzamos la saturación en Rojo, Naranja, Amarillo y Verde.

Cuarta

La fotografía fue tomada con trípode ante la baja luminosidad y quería obtener un enfoque en todas las distancias y por tanto era necesaria una pequeña abertura de diafragma (valor elevado de diafragma).

Observamos que los parámetros de revelado siguen el mismo patrón que los anteriores. Bajar las Altas luces y saturar..

Quinta

Sexta




Calendario

mayo 2021
L M X J V S D
 12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930
31  

Categorias

Articulos publicados

Estadisticas

  • 649.243 visitas